Makis i sushis: gastronomia japonesa

>
Un post il·lustrat amb algunes de les moltes varietats gastronòmiques que ofereix Japó. Ahir a l’avió em vaig adonar que 1) era la primera vegada en un mes que menjava menjar no japonès i 2) que era la primera vegada en un mes que no menjava amb o hashi (bastonets). Li vaig demanar a la hostessa si me’n podia dur, pero amablement em va preguntar si no podia fer servir la forquilla com tothom. Llàstima que havia facturat el meu parell de bastonets…

La cuina japonesa fa pinta de ser molt sana. No només pels ingredients que fan servir (arròs, verdures, llegums i peix principalment) sinó per la forma de cuinar-ho. Gairebé res està fregit o arrebossat (a excepció de la tempura i alguna coseta més). La prova d’això es que a Japó tothom està prim, des dels joves fins als vells. I les persones grans es mouen que dona gust, van en bicicleta, empenyen motos pels passos de vianants, s’ajupen per passar pel forat de la columna que garanteix la Il·luminació del temple de Nara… en fi, tot un exemple de salut.

Aixi doncs, aquí van algunes fotos i explicacions dels menjars diversos. Com diuen els japonesos, itadakimasu!

Un bol o domburi estàndard, típic de la zona de Takayama (no recordo el nom). Una mena de sashimi de peix sobre una base d’arròs. Les làmines roses que hi ha al mig son gingebre, un gust al que cal acostumar-s’hi.

De la mateixa zona i regió, un mochi. Base de pasta d’arròs amb consistència gelatinosa i que s’estira fent fils. Es fa servir bàsicament de postre. La salsa que ho recobreix no sé gaire de què era. Estava ben bo!
Com que triar el menjar no es tasca fàcil, i l’oferta de restaurants és enorme a tots el racons del país, cada restaurant sol posar a la porta una mostra de plàstic dels plats que cuinen. Les mostres no són esquemes, son reproduccions idèntiques del plat que et posaran. Vaig estar a punt d’anar a una fàbrica de menjars de plàstic, pero tancaven aviat i no vaig arribar a temps. Aquí us poso una foto d’un lloc especialment espectacular.

Mentaiko, una mena de paté fet a base de peix divers. N’hi ha de molts tipus i es pot menjar de moltes maneres, afegint-ho a la pasta, sol sobre del pa, en plats especials… es particularment famós el de la zona de Fukuoka. Sol ser bastant car.

Una de les rareses del Japó. Gairebé no trobareu fruita, i si n’hi ha, caríssima. Serveixi d’exemple aquesta mostra de pressecs. El preu (6€) no es per kilo, es per peça. Els que els han provat, diuen que son molt bons.
Per als amants del sushi a preus econòmics, i per atipar panxes, res millor que el kaiten-sushi (sushi giratori). Per aquesta cinta transportadora passen tota mena de platets de sushi, sashimis i makis. Només has de triar el que vols, l’agafes i te’l menges. A l’hora de pagar, la cambrera compta els platets, multiplica pel preu (canvia a cada restaurant, de 100Yens a 300Yens) i llestos. Si la ubicació que tens a la cinta no et permet triar el que vols perquè els demés comensals s’ho mengen abans, pots demanar al petit shinkansen (tren bala) que et serveixi el sushi que tu vols, i que pots triar a través d’una moderna pantalla tàctil. El trenet arriba i para just davant teu.
Si teniu diners de sobra, o amics amb diners de sobres (com és el cas, gràcies Marta i Dani ;-p), podeu tastar la millor vedella del món. La Vedella de Kobe. Segur que no us en penedireu. El millor bistec que he tastat mai, cuinat amb una delicadesa tremenda i davant dels teus propis ulls, i al ritme que tu vas menjant. Res de fer tot el bistec alhora i que al final et mengis l’últim tros fred, no. El cuiner va coent la carn segons tu vas endrapant. Quina textura més fina, quin greix més ben repartit, quin sabor i quin aroma! Vedella de Kobe (per als despistats com jo, 50€ el bistec, que lo sepáis) http://www.wakkoqu.com/english/index.htmlPer picar entre hores al mercat Nishiki de Kyoto, res millor que uns pinxitos de popet, tako. O si en comptes de Kyoto sou a Osaka, cal tastar el tako yaki, boletes de pop fregides (segona foto)

Per començar el dia amb forces, res millor que un esmorzar en un fast-food qualsevol japonès. Barat, nutritiu i abundant. Aquesta mena de locals obres les 24h del dia, i principalment hi van els homes. Les dones soles no es gens habitual que hi vagin. Domburi de vedella fideus i arròs, i una sopa amb fideus. Una cassoleta d’amanida i l’omnipresent matcha, te verd.
Pels amants dels fideus amb influència xinesa, res millor que el ramen. Un gran bol amb fideus que pots xuclar fent tot el soroll de món que vulguis, que és com es mengen. El de la foto és d’ún local que semblava una granja de pollastres, casa comensal tenia un cubicle petit on menjar, sense veure ningu més. Fins i tot el cuiner quan et duia el plat posava una musiqueta, est saludava i abaixava una cortina per tal que tinguessis mes intimitat. A més, a l’hora de demanar podies triar un munt de paràmetres, punt de cocció, de sal, de greix, picant, tipus de ceba… El més normal és menjar ramen a les paradetes del carrer. (Nota mental: per no confondre una parada de ramen amb una de yakitoris, per exemple, escoltar el soroll, si xucles fideus és ramen)

Anguila o unagi. Plat car, però saborós. No està de més tastar-lo, pero millor a l’hora de dinar, que per sopar solen cobrar uns 1600Yens per un bol d’arròs amb un parell de trossos d’unagi. Observar que les anguiles de la foto estan vives, no es el plat. L’unagi no es serveix cru, a diferència de molts peixos.
Soba i Udon, sopes amb fideus de tota la vida japonesa. Soba, fideus primets i d’un cereal no identificat (ells diuen que es soba, directament. es de color més fosc) i Udon, fideus grossos, pasta de tota la vida. Els de la foto son de Kyoto, del lloc més antic de la ciutat. Bonissim. Els bolets shiitake son especialment gustosos, ni rovellons i camagrocs, ni camacurts ni ballerics. Shiitake.
Okonomiyaki. Una mena de pizza de repollo (ara no em surt en català), amb ou, fideus, bacon… i el que al cuiner se li acudeixi posar, depenent de la regió. El famós és el de Osaka i Hiroshima. Ala foto, un de Kyoto una mica heterodox (potser es una altra cosa, perdó per la ignorància) i el típic d’Hiroshima.
El Fugu, peix globus verinós. Ja conegut vostre de l’altra entrada d’aquest blog.
Dolços japonesos, mochis. Imagineu si són sans aquesta gent, que els postres majoritàriament consisteixen en arrós i mongetes. Dit així no ve de gust a gairebé ningú, però només és tracta de provar-ho. L’arròs preparat d’aquesta manera és el mochi, i les mongetes vermelles es diuen anko.
I no podien faltar els tradicionals sushis i makis preparats amb ganes i amor. A Tokyo vaig dinar al costat de la llotja de peix, i el sushi que vaig menjar allà no us podeu imaginar com n’era de fresc, quina meravella. Allò era un altre nivell.
I en cas de necessitat, viatge en tren, dinar aplaçat o gana sobtada, sempre hi ha les meravelloses caixes bento. Menjar preparat per endur, que es compra a les estacions o en cases especialitzades. N’hi ha des de 300yens, fins a 3000yens. Que sigui menjar ràpid no vol dir que no pugui ser especial! El de la foto és d’uns 900yens, preu mig-alt, les dels Seven Eleven son una mica més cutres.
I fins aquí la documentació gràfica… em deixo un munt de coses, però la gastronomia japonesa donaria per un blog sencer. Les tempures, les galetetes Norimaki Sembei per a picar, les algues diverses, el sake, els popets, calamars, i peixos secs per acompanyar la cervesa…

Sens dubte la gastronomia ha estat una de les parts més importants del meu viatge! Ha estat un autèntic festí, gochisosamadeshita!

Aquesta entrada ha esta publicada en gastronomia, menjar, mochi, okonomiyaki, sashimi, soba, sushi, udon. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Makis i sushis: gastronomia japonesa

  1. debora ha dit:

    >jejje, si después de todo este material gráfico de comidas, un zampa-helados no dedica un album entero a fotografiar cucuruchos debe ser porque no existen allí…que fam m`ha entrat¡

  2. Lluc ha dit:

    >ieep!collons quina gana! quan tornis haurem d'anar a algun japo aveure si estan a l'altura… de moment em sembla que jo algun dia d'aquests buscaré una excusa per anar a jalar-ne a algun restaurant. una despedida amb els pares o algo…dona-li records a l'uri noi! aviat tindreu noticies!

  3. Marc ha dit:

    >m'alegro de saber de tu, lluc! que l'uri i jo ja ens preguntàvem on diantres deus parar!! jo de moment aqui enjoying the aussie life, ya know mate.Haurem de buscar un japo on facin coses diferents, que allà em sembla que poca cosa més a part de domburis i sushis, pero vaja, que jo amb això m'alimento una vida jejeje. Ja investigarem!una abraçada i que vagi bé la mudança, nanu!!

  4. uri ha dit:

    >quin putilla… vedella de Kobe!!! uns dels meus somonis humits ghghgh

  5. evacarbu ha dit:

    >crec que m'imprimiré aquest post…l'esther i jo tb vam fer fotos a tot lo que menjàvem però ens vam oblidar d'apuntar els noms…estic amb tu, la gastronomia és una de les coses més apassionants de japó! vull tornar jaaaa!!pd. q pijus, jo la vedella de kobe la vaig haver de deixar per un altre viatge, era massa pobre llavors i sabia q m'esperàven més vacances a lo rupes jeje

  6. Marc ha dit:

    >que bo!!! Quina gana!!!!:) Se m'ha fet la boca aigua, tinc ganes d'anar a un japonès a deborar.. si algun dia vaig a japo tb mimprimiré aquest post ghgh :)~~~~~

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s