>Down South Down Under (part I)

>Dilluns 11 d’Octubre

Després de passar el cap de setmana a Rottnest Island (El Niu de les Ratotes segons els primers holandesos que van arribar a l’illa) preparem les bosses, el menjar i l’equipament necessari per anar cap al sud. Ho carreguem al cotxe i comencem a baixar. La primera parada és Bridgetown, on visitarem en BJ, un amic de l’Uri que m’han dit que he de conèixer si o si.
Un cop allà i bastants quilòmetres després, en BJ ens ensenya a tallar llenya, ens explica histories interessants, ens cuina un cabrit a la barbacoa (per convecció, no per foc directe) i ens cedeix el seu menjador per passar la nit.
Com faig des que vaig arribar a Austràlia, dormim als SWAGS.

Dimarts 12 d’Octubre
Esmorzem i recollim les coses. Realment la coneixenca de’n BJ ha estat tot un esdeveniment.
Posem rumb cap al sud. Mirem al mapa de carreteres quines rutes de 4×4 tenim per la zona i anem tirant cap a Mullimup beach.
Parem pel camí en un famós eucaliptus de 75m d’alçada al que s’hi pot pujar per una escala improvitzada amb uns ferrots clavats al tronc. Impressió és el mínim que es pot dir que fa aquesta activitat de lleure. De baixada m’agafa un esvaïment i he de parar i respirar fons. Els xinesos que hi ha a la base de l’arbre es veuen molt mes petits del que són i m’han fet recordar que estic força amunt.


Uns quants quilòmetres de ruta bastant salvatge, cangurs que salten mentre avancem, boscos frondosos, eucaliptus de formes curioses i enrevessades, sorres fines i espesses i finalment arribem a les dunes i a la platja. No sense abans haver de fer marxa enrere perquè un arbre ens barra el camí, Road Closed. Una platja que no se li veu ni principi ni final, i un mar que està allà, com una barrera inexpugnable i que a l’última cosa que convida és a fer-hi una capbussada.

Recollim llenya, muntem el campament i fem un foc. Un sopar fantàstic i acompanyat de cerveses i vi de brick, que es boníssim. La millor televisió del món ens entreté amb fustes que cremen amb formes canviants, espurnes i flames de colors, i de banda sonora la remor del mar, els animalons que campen invisibles al voltant nostre i la música que sona dels altaveus.
SWAGS i sorra i demà serà un altre dia. Tanco la cremallera a consciència i em recordo del forat que hi ha a la zona dels peus, més que de sobres per a que una serp entri i campi alegrement per dins. Entre serps i cangurs els meus pensaments es van apagant fins que m’adormo plàcid.
Dimecres 13 d’Octubre
Ens llevem i el temps ha empitjorat. Els SWAGS demostren la seva eficàcia per parar el vent i la llum. Quin invent!! el millor llit portàtil del món!!
Empaquetem i tapem els bàrtols a la caixa del cotxe. Més quilòmetres i més 4×4, “provem d’anar per aquí?”, “provem-ho”. Resultat, uns petits bassals que calia comprovar la fondària abans de passa-hi, no fos cas. Sort que l’Oriol està fet tot un sherpa de 4WD (four wheel drive, ou yeah) i no va tenir problema en arremangar-se els pantalons i passar.

Parada al Tree Top Walk, una passejadeta per les altures en un bosc d’eucaliptus, i després volta pel Ancient Empire Forest, si mal no recordo, on hi ha uns arbres mig morts mig vius amb troncs foradats de l’any de la picor. Un espectacle natural, wildlife en estat pur.


Mes quilòmetres i ruta, cap a Denmark, càmping i tenda perquè plou, vi blanc per acompanyar els falafels que sopem i rialles i alegries mentre a fora venteja amb ganes.

Dijous 14 d’Octubre

Carretera i manta, aixo mai para, i via cap a Greens Pool, una platja preciosa que si no fos pel vent, la mala mar i l’amenaça de les King Waves (ones de molts metres que venen per sorpresa i que s’enduen cap al mar bosses, càmeres i fins i tot persones si un es despista i es posa massa a prop de les roques), convidaria a un banyet.

I com a bon pioners, traiem la canya i les gambes per a pescar (que duen uns quants dies sota el sol i ja fan una ferum considerable) i ens disposem a provar sort, a veure si avui sopem peix. Sí, aquí es pesca amb peix, aixo de pescar amb cuc no se d’on ho hem tret.
I dit i fet, tal qual vídeos de primera una ràfega de vent s’endú la tapa de la nevereta cap al mar, jo hi corro al darrere pendent avall i, paf, relliscada i bota a l’aigua. Sort encara que no he acabat a amb el mar fins a la cintura, però ha anat de poc. Sento que l’Uri riu darrere meu i que baixa per agafar la tapa. Resultat, patinada i els dos peus a l’aigua fins a l’alçada dels bessons i una canya de pescar enfonsada. Premi. Encara sort que no ens ha vist ningú i som els únics que riem de la nostra destresa marinera.
Un cop refets de l’ensurt i recuperada la canya, comencem a pescar. Quin festival! Allò era el jardí de l’Edèn. Tirar i recollir. Quin fart de treure captures, fins i tot de dues en dues.
Recollim la paradeta i cap al càmping, on comença la segona i més complicada tasca, netejar el peix. Tots els meus respectes per als homes pescadors que surten a la mar i s’arrisquen per dur el peix a la llotja, però, senyors i senyores, res comparat amb la tasca de les dones que durant milers d’anys s’han hagut de veure les cares amb peixos que donen els últims cops de cua als quals has de treure budells i demés entranyes.
Tips i contents, cap al llit, amb els SWAGS encabits a la tenda com si de peces de Tetris es tractessin. La pluja segueix a fora, el vent xiula i colpeja la tenda de tant en tant, i entre peixos, cangurs, quokkes i serps, onades enormes, arbres gratacels i llunes grosses, m’adormo al sac marsupial.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a >Down South Down Under (part I)

  1. Platypus ha dit:

    >els eucaliptus aquests a mi em van ginyar….sis metres amunt i ja mestava fent caqueta. pèro això si, l'uri i jo vam ser els únics que ens vam atrevir a desafiar el vent, la pluja i els 60 i pico metres que tenia el nostre, però vam fer figa (jo molt abans que l'uri, cal dir)a gaudir-ho!

  2. Nieves ha dit:

    >Marc, aprovecha los buenos y aventureros momentos, tienes a tu lado un experto y conocedor del terreno, además entre otras tiene la cualidad de ser prudente y saber bien a lo que se puede arriesgar, me recuerda mucho los dias que estuvimos con él y lo bien que nos lo pasamos, claro que se adapto a nuestro ritmo y edad pero lo de la subida al eucalipto fue espectacular. Besos a los dos

  3. uri ha dit:

    >colló nen, quina aventura 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s