>Karijini

>Hi ha llocs que estan mes a prop de certes coses que d’altres. Hi ha alguns racons, des dels que es veuen millor segons quines coses, des d’on es pot olorar, sentir i notar la presència de quelcom.

El parc nacional de Karijini per a mi és un d’aquests llocs. Una sorpresa increïble. Després dels coralls i els taurons, la terra (Land, com dirien en anglès) va ser la protagonista. Les roques, la sorra, els arbres, els colors, la pols, l’ombra… Les gorges profundes i l’aigua que hi llisca pacient, durant milions d’anys donant forma i escrivint la historia cada dia d’una manera imperceptible, però impossible de passar per alt alhora.

A Karijini les roques parlen, els arbres expliquen històries, els penya segats vermells són un museu amb quadres mil·lenaris. I tot el que es pot fer és ser allà i contemplar-ho, escoltar el que els elements diuen, i deixar que les histories es vagin explicant, que el temps faci sedimentar el que per a cadascú sigui important d’aquestes històries.

El Dreamtime de la cosmovisió aborigen és més aparent i més palpable a llocs com Karijini. On cada roca és on ha de ser i tot sembla tenir un sentit. Tot és on ha de ser i té la seva funció. I les persones que hi passem som petits esdeveniments infinitesimals. Però Karijini és el que és sense espectadors, o sigui que només queda l’agraïment de poder haver tingut el privilegi de passar-hi per una fracció ínfima de la seva historia. L’agraïment d’haver-hi entrat i haver-hi sortit, sigui com sigui. L’agraïment d’haver pogut copsar per un instant la màgia que hi ha al fons de les seves gorges.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a >Karijini

  1. esperanza ha dit:

    >Marc, estimat, estem a casa del teus pares, ens estem petan de riure amb el teu kasting. Això es massa, jo que sóc una persona gran no estic habiatuada a aquest tipus de converses. Estic encantada de poder fer un cop a la vida, el que tu estas fent. Espero i desitjo que la teva estança sigui productiva, el Rafa esta al costat meu, és el que dicta correctament el català, qui ho havia de dir un MANCHEGO, parli millor que la teva mere et moi. Passate-ho bé, estic una mica piripi, amb el sorbet de cava que ha fet ta mare, reserva del 82, any molt productiu. Molts petons, m'estan fen fora, que no escrigui més, que pessat son tots ells.Esperanza i Rafa i els pares.Hi!!have you ever know one woman that this ???.I hope that you forget all that this woman has reading. Don't worring abaut your turn back to barna. your parents are very happy to live alone and us too. Bye-bye. And happy trip. El SR. Rafa forever.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s