>Outback Jihad : Uluru

>

445Km al sud d’Alice Springs, Uluru és el monòlit mes gran del planeta (tot i que a Austràlia Occidental hi ha un tal Mount Augustus que pel que sembla rivalitza amb Uluru) i de ben segur que el símbol més emblemàtic del país del cangur .

Sens dubte que viatjar per l’Outback no ha estat un viatge de plaer absolut . Això de sobreviure dormint a la carretera buscant l’aigua que cal, cuidar la furgoneta, tenir ho tot a punt, i a més, gaudir del viatge, ha estat un esforç més que considerable. Com li diu en Yoda a en Luke Skywalker… « Luke, arrisca el tot pel tot ». Però som animals de costums i el pas més difícil sempre és el primer, després podem avançar i avançar indefinidament. En pocs dies la novetat es transforma en rutina i t’espaviles d’allò més bé, sense haver-te de preocupar massa per la supervivència.

Carretera, calor, aigua gairebé bullint que surt de les aixetes i que es l’únic líquid que beus en tot el dia, mosques infinites, cotxes que vénen, autocars que van, estones de solitud extrema, troballes interessants pel camí…

I finalment veure Uluru aparèixer a l’horitzó, i adonar-se de la meravella d’anar-hi i arribar-hi, des de tan lluny, i de descobrir com els astres s’alineen, sense metàfores. El Sol sortint a la meva esquena, Uluru encenent-se i canviant els colors de forma gairebé imperceptible, però sense pausa, amb aquesta presencia silenciosa que fa emmudir, i la lluna plena com s’alça forta i que resta allà. I un que es pregunta que diantres fem aquí i com és que les coses són com són.
I respostes a la pregunta doncs no n’hi ha. Però d’alguna manera tot té un sentit , i sobretot, és bonic, i és aquí per a què en gaudim. I sentir-se no res davant la Roca, el Sol, la Lluna i les estrelles, i adonar-se que res del que un pugui fer tindrà una transcendència més enllà de la pròpia vida no és cap drama, més aviat et treu un pes de sobre, et posa al teu lloc i t’ensenya que, al cap i a la fi, el que hi ha és el que hi ha, i que no tenim res més que la nostra pròpia vida. I això és molt. Això ho és tot.

Arribar fins a Uluru ha estat verdaderament una Jihad, un esforç personal total, però ha valgut la pena . No em podia haver imaginat mai que les coses anirien d’aquesta manera, i potser això és la clau ; no sabem el que hi ha més enllà en el camí, i l’única manera d’esbrinar-ho és caminant, encara que el paisatge no ens agradi, o faci calor, o estiguem cansats, o tinguem por, o estiguem tan bé que faci mandra seguir.

Sempre hi ha quelcom més enllà : boscos, deserts, parets de roca, gorges profundes, platges paradisíaques, muntanyes enormes, illes i laberints. I més enllà encara hi ha quelcom mes, quelcom que no coneixem, quelcom que és un Misteri. Sempre hi ha quelcom més enllà.

Encara trigaré uns mesos, i el camí serà llarg i de ben segur que amb sorpreses, però ara començo a tornar a Casa.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a >Outback Jihad : Uluru

  1. uri ha dit:

    >vull veure una barba d'autèntic Robinsen… me n'alegro que tornis!Tu sí que en sats, una abraçada marc!!

  2. Isabel ha dit:

    >A ningú costa més que a aquell que molt ho desitja!Un petó amb sentiment!

  3. illesilaberints ha dit:

    >jejeje, vaig tenir la sort de poder-me afaitar fa 2 setmanes, que sino la cosa es desmadra.er cert, podeu clicar sobre les fotos? no acabo de saber que passa, perque algunes si que s'obren i d'altres no…salutacions des de Coober Pedy, si algun dia em perdo, no em busqueu aqui jejeje

  4. uri ha dit:

    >jo quan hi clico no passa res :'sCoober Pedy.. amb el nom ja paga…

  5. Nieves ha dit:

    >Marc,repasar tu aventura me trae muy gratos recuerdos, pero de bien seguro que nuestro viaje, al lado de tu experiencia se queda en la nulidad.Entiendo que pronto aterrizarás por Barcelona, ya nos veremos. Un pto

  6. illesilaberints ha dit:

    >Hola Neus! moltes gracies per llegir i escriure al blog! no saps la il.lusio que fa trobar missatges "inesperats".No em puc queixar gens del meu viatge, pero el vostre va ser igualment espectacular, i vau veure coses que jo no he pogut (la grandesa dels 4×4 jeje) Segur que la teva experiencia tambe va ser fabulosa! a veure si algun dia podem fer un sopar i compartir aventures australianes i fotos diverses!petons i abraçades per al clan Lambisto Castro

  7. Retroenllaç: Japó i Austràlia: Apol·lo i Dionís | illes i laberints

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s