La Revolució Continua

Lluny d’esgotar-se, els efectes del que va començar ara fa uns dies, segueixen. Canvien, maduren i prenen forma. La revolució comença Aquí i Ara, cada dia, per a cadascú de nosaltres.

Deia un antic líder revolucionari que “la lluita és com un cercle, es pot començar en qualsevol punt, però no acaba mai“. Hem après del passat, i ara tenim més perspectiva. Ens mirem el cercle amb uns altres ulls, i veiem que és més del que semblava. En comptes d’un cercle, el que tenim ara és això

I depèn de com t’ho miris, sí que pot semblar un cercle, però és només una il·lusió. I té una GRAN diferència amb un cercle. L’espiral ens duu a algun lloc. No fem voltes sobre nosaltres mateixos, ara ens movem i avancem.

I per això, després del desallotjament, l’acampada va tornar ràpida i amb més força, corregint alguns dels errors d’abans, i movent-se cap a l’exterior, cap als barris i les facultats, les cases i les famílies. Plaça Catalunya ha estat el focus de l’espiral, però d’aquí s’escampa i s’estén per llocs impensables, i les iniciatives, les propostes i sobretot, LES ACCIONS comencen a sorgir. A petita escala, en col·lectius d’unes poques persones, però interrelacionades entre elles, conscients del que està passant al voltant.

Cadascú influirà en la Revolució en la mesura que pot i vol, cadascú en el seu camp d’interès. I el que Plaça Catalunya està fent és mostrar les diferents branques cap a on això es pot escampar, les possibles línies d’acció. No els objectius ni les ordres, sinó l’inici del camí. I el camí el camina cadascú de nosaltres perquè no està fet. L’altre dia llegia una cita d’algú que no recordo que deia quelcom així “caminamos siempre entre el follaje oscuro, y si sigues un sendero que ya está hecho, estás siguiendo el camino de alguien, no el tuyo

De les assemblees, de xerrar amb desconeguts, de sentir què diu i pensa la gent, en traiem idees, canviem i ens transformem. Alguns descobreixen la possibilitat de fer un hort urbà i cultivar les seves pròpies hortalisses. L’hort de la plaça no alimentarà grans poblacions, però és la llavor per tal que la proposta s’escampi. D’altres descobreixen les teràpies naturals, allà no es curaran, però potser aquesta alternativa ara entrarà a les seves vides. Alguns s’uneixen a les meditacions, i tampoc s’il·luminaran allà, però un camí comença amb la primera asseguda al zafu. Altres emprenen el camí de l’acció directa i la política, d’altres la comunicació i el periodisme conscient. Molts el mètode assembleari i cooperatiu, l’autogestió que funciona, el treballar en equip i prendre decisions consensuades, encara que no hi estiguem 100% d’acord. I el millor és que TU pots triar el teu camí, la teva aventura. Quin camí vols per a TU?

I sobretot el que aprenem allà és la CONSCIÈNCIA COL·LECTIVA. Experimentar-ho és adonar-se que no hi ha separació amb l’altre, que som la mateixa cosa. Que compartim molt més del que ens separa, i que aquesta consciència col·lectiva ara s’ha despertat.

I per això està ple de cartells que fan referència a DESPERTAR (qualsevol diria que són tots budistes), per això hi ha tantes FLORS. Perquè ara està naixent quelcom nou que no coneixíem, i és innegable que hi és.

Des d’algunes esferes es retreu que no hi hagi un líder visible. Que no hi hagi ningú al capdavant d’aquest moviment. I és ben natural, no fa falta, no cal, perquè el líder d’aquest moviment és el mateix moviment. Aquesta consciència col·lectiva ens fa actuar en la direcció que toca. Com pot una sola persona liderar una consciència de molts? Pensar que cal un líder és pensar de la forma antiga, és per això que ara vivim una (r)evolució. Ningú prendrà decisions per tu, tu seràs el teu propi responsable. Venen coses noves, venen temps nous i excitants!

Recomano aquest documental sobre formigues (gràcies Marc!) per fer-nos una idea d’això.

No hi haurà líders, o tots serem líders. No líders, sinó  facilitadors. Cadascú de nosaltres pot participar i fer avançar la comunitat en algun determinat moment, i tots fem i farem falta. I tu tries com i quan. L’espiral també es pot començar en qualsevol punt. Només has de fer el primer pas i pujar el primer graó.

Frank Herbert deia crípticament a la seva novel·la Dune “el Durmiente debe despertar“. I això no tenia cap mena de sentit fins que al qui tocava despertar despertava. Però no cal que tingui sentit, només hem de deixar la porta oberta, deixar que la possibilitat existeixi. Gairebé tots els somnis de la humanitat, tot el que hem pogut imaginar, ha esdevingut real: volar, anar a l’espai, guarir malalties, conèixer el nostre planeta i el nostre univers, explorar les fosses abissals… simplement perquè algú s’ho va creure, va deixar oberta la possibilitat.

“Otro mundo es posible, y yo digo no, otro mundo no es posible, otro mundo es seguro, otro mundo es seguro y lo que es seguro es el cambio, y el cambio hacia dónde, ah, eso ya depende de lo que hagamos”
José Luis Sampedro

Hagamos.

NOSALTRES.

És la revolució de les PERSONES.

fotografia d’Alex Ballesta

Aquesta entrada ha esta publicada en 15-M, Plaça Catalunya, Revolució. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s