Elements: Aire

Fotografia de BugMan50 a Flickr

Cau el sol a algun racó d’Austràlia occidental, en alguna carretera camí de Kununurra, potser. Una altra àrea de carretera ens farà de càmping avui.  Sopar, una mica de vi, potser música, guitarra o didgeridoo o ukelele… res d’especial, el dia a dia.

Lluny sonen uns trons, que es confonen amb una remor que podria ser del mar, si no fos perquè el mar és a milers de kilòmetres. Es veuen uns llamps al fons. Els núvols s’acosten i ens pocs minuts sembla clar que la tempesta passarà per sobre nostre. La brisa en converteix en vent, i va augmentant sense parar.  El llamps i els trons ja són a sobre i és un dels espectacles més bonics i esfereïdors de l’outback.

El cel cobert per uns núvols densos i alts, la pluja caient amb ràbia i el vent bufant de forma monstruosa. I els llamps que il·luminen tot el cel, i el fan tornar d’un color lila profund, que sembla que sigui irreal. Els trons segueixen els llamps molt pocs segons després i ho emmudeixen tot. (Fotografia de Tony Middleton)

http://tonymiddleton.files.wordpress.com/2009/08/outback-storm-ii.jpgUn altre dia, abans o després, és igual. Una carretera puja per la costa oest d’Austràlia. El vent, com sempre, bufa del sud-oest. La furgoneta avança fent esses i he d’agafar fort el volant, perquè les ràfegues són tan potents que m’envien a l’altre carril. I tot d’una entra una ventada i el sostre de la furgoneta s’aixeca, tot i que està lligat amb les cintes. Encara sort que no s’ha trencat res.

A Fremantle, el vent bufa tant i tan sovint, que l’anomenen el Fremantle Doctor. I alguna tarda amb l’Oriol ens anàvem a deixar arrossegar pel Doctor i l’estel de kitesurf. Com aquella que bufava una mica massa per al meu gust i se’m va endur platja avall i l’Uri em va venir a buscar i em va fotre quatre crits. Segur que patia amb la meva poca traça. Enamorats dels esports de vent, la West Coast és la vostra destinació. Lancelin, Wedge Island, Margaret River, Geraldton…

Aquí no bufa el Doctor i es troba a faltar, és veritat.

Kalbarri és un parc natural on el vent ha fet de les seves durant milions d’anys. Donant forma a les roques, esculpint el paisatge. De forma similar a Wave Rock, als Dotze Apòstols de la Great Ocean Road i tants d’altres…

El vent bufa i et transporta. El vent bufa i s’endú les coses. No saps d’on ve, no saps on va. El vent mou l’aigua, aixeca i modela la terra, el vent estén o apaga el foc. Què queda després del vent?


Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Elements: Aire

  1. Oriol ha dit:

    Nano!

    Aixo si que no m’ho pensava… Em sap greu… jeje Els crits se’m van escapar en veure el poc nervi que tenies! Aixo si, val a dir que vas millorar moltissim. Per cert, vaig llegir a El Periodico que el nou alcalde de Castelldefels esta plantejant treure la prohibicio de Kite a les platges de Castefa! Si ja et dic jo que amb aquest panorama, encara acabarem votant al PP. Per cert, quan fa que no et calces un arnes?

    Una abrac,ada!

    URI

  2. illesilaberints ha dit:

    jeje no podia faltar l’anècdota. Segur que el Pau en podria explicar alguna més 😉

    No em calço un “ernest” des que era allà… imagina :-s Si vens al setembre a veure si trobem algun dia per anar a xerrar amb l’alcalde de castefa i aprofitar les seves platges, perquè sinó el “moltíssim” que vaig millorar es quedarà en no res.

    apa noi, salut i bon vent!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s