Japó i Austràlia: Apol·lo i Dionís

Japó i Austràlia estan en dos extrems oposats d’un mateix contínuum. Dues experiències radicalment diferents. Japó ordenat i homogeni, apol·lini. Austràlia salvatge i incerta, dionisíaca.

Fa temps que no he escrit de Japó. Per molts motius els meus records han estat recorrent la geografia australiana, posant a lloc les peces, endreçant l’experiència. I potser l’endreça es fa de forma retrospectiva, del més recent al més antic.

Per a bé i per a mal, els meus pensaments han tornat al País del Sol Naixent, però no tant encara com per oblidar el continent que m’ha vist dormir i llevar-me a les seves entranyes durant mesos. I viure en aquesta terra de ningú em fa veure els contrastos i els punts comuns d’ambdós països. Per què vaig anar a Japó i després a Austràlia? Dues illes, dos laberints.

Japó és l’ordre apol·lini, els edificis ben estructurats, el trànsit precís, la puntualitat extrema dels shinkansen. Els jardins dels temples Rinzai de Kyoto, amb cada pedra al seu lloc, l’específica tecnologia sagrada del temple shinto de Fushimi-inari, el fil de les katanes ben esmolades…

A Japó cada cosa és al seu lloc, cada cosa compleix la seva funció i tot es refina fins a la màxima perfecció. A Japó la distància entre subtileses és infinita. I aquest és l’espai que, com jo ho he entès, busca la tradició. Forjar el caràcter, la societat, fer-la precisa i eficaç, controlar tota imperfecció i dur l’execució de les coses, siguin les que siguin, fins a que esdevinguin un art. Des del te i com servir-lo, les danses tradicionals, els timbals taiko, els sushis i makis, les arts marcials, la tecnologia… I és aleshores quan allò quotidià es torna quasi sagrat. Aleshores tot és una eina per a la il·luminació, com dirien els budistes. Per això hi ha tants “do” o sigui vies: kendo, aikido, judo, chado, tao, shinto, shodo

Les vies són infinites perquè la perfecció es pot assolir en cadascuna d’elles. I els espais que es creen entre quelcom perfecte i quelcom quasi perfecte són tan grans que garanteixen tota una vida d’exploració i esforç.

“camí del sol, per les rutes amigues, unes formigues” Joan Salvat Papasseit

Austràlia, d’altra banda, és Dionís. No busquis cap mena d’ordre, no busquis quelcom que funcioni a la primera. Ni tan sols busquis un mecànic que et sàpiga arreglar el cotxe. No busquis edificis elegants, vestimentes treballades, arquitectura fina, literatura que et faci brillar els ulls. Fins i tot la natura, tan espectacular, és salvatge, agresta, descontrolada i perillosa. Austràlia és la bacanal dels elements.

Austràlia és un gran continent (que ve de “contenir”) per tal que et puguis deixar anar, deixar-te erosionar, deixar-te sobreeixir per tots els costats. Per poder tornar al teu costat primitiu i salvatge, deixar créixer la barba i adonar-te, mesos després en mirar-te en un mirall per casualitat, que la duus més llarga que mai, i que no és quelcom que et tregui la son. Arriscar, jugar-te la vida, escalar roques perilloses, saltar des de penya-segats cap a rius foscos, nedar amb taurons, perdre’t en paratges inhòspits, udolar com un foll sota la Lluna plena.

I aquí també es creen espais, apareixen zones noves, apareix la bèstia que duem dins, i potser no és tan bèstia com pensàvem, o potser ho és més. Quan la font brolla sense restriccions l’aigua s’escapa per tot arreu, i tot d’una apareixen universos que és difícil creure que dúiem a dins.

“Need to be the one, redefine yourself, see it in your mind. This is all a game” X.Rudd

Com són les coses, però, que sempre sorprenen. I com en tota tempesta hi ha moments de calma, i de vegades, vivim la calma com la més ferotge de les batalles. I així, Apol·lo i Dionís es coneixen i s’entenen, i l’un no es pot comprendre sense l’altre.

La bacanal australiana acaba per requerir un ordre, i així la furgoneta sempre està neta i endreçada. La higiene es torna sagrada. I els moments de recolliment davant el foc, sota les estrelles, són el més serè imaginable.

I l’acer trempat de la via japonesa proporciona un marc per a la bacanal interna, per a les passions més desenfrenades i obscures a barris com Kabukicho, a Shinjuku (Tòquio), o als Love Hotels, entre cerveses i sake i noies precioses amb faldilla curta.

Apol·lo i Dionís conviuen, són un dins de l’altre.

Com aquells dos dies memorables al Labyrinth Festival, com aquell dia i aquella nit eterns a Uluru.

https://i1.wp.com/cdn2.grupos.emagister.com/imagen/ying_yang_475574_t0.jpg

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Japó i Austràlia: Apol·lo i Dionís

  1. Oriol ha dit:

    Ep tu menjatrufes!

    S’ha acabat el broquil o que???

    Estic per feina a Sydney amb un pollastre de por… Si es que la meva feina es com el Juego de la Oca, que de Oca a Oca y tiro porque me toca (canviem pero les oques per pollastres al chilindron) Bueno, a veure si escrius quatre ratlles que aixi ens distreus i ens ajudes a somiar!

    Cheers

    URI

  2. illesilaberints ha dit:

    Ei uri! doncs he estat una mica out del blog. Petites vacances, mogudes diverses, internet que no va, mandra d’agost… ja saps.

    Espero que els pollastres s’hagin resolt (no ho dubto, machine) i que ens veiem aviat per explicar-nos històries!

    cheers mate

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s